Sprint 1: Instal·lació, Configuració Inicial i Programari de Base

Virtualització i instal·lació del SO Ubuntu

Per iniciar a instal·lar el sistema operatiu que volem a una màquina virtual, hem de buscar els requisits mínims per tindre un bon funcionament de la màquina.

En aquest cas, es farà servir el SO Ubuntu 22.04.3, amb uns requisits mínims de:

Una vegada tenim la nostra imatge del SO i sabem els requisits mínims, podem començar a instal·lar la nostra imatge virtual. Per a fer aquesta virtualització es farà servir VirtualBox.

Primerament, amb el VirtualBox iniciat, tenim una interfície bastant intuïtiva per a poder començar a instal·lar la nostra imatge.

A partir d’aquí començarem a seguir els següents passos:

Imatge 1

Imatge 2

Imatge 3

Imatge 4

Imatge 5

Imatge 6

Imatge 7

Imatge 8

Imatge 9

Imatge 10

Imatge 11

Imatge 12

Imatge 13

Llicenciament

Llicència d’Ubuntu

1. Ubuntu és programari lliure i de codi obert

2. Quina llicència fa servir?

Ubuntu es distribueix sota la llicència GPL i inclou un amplíssim catàleg de programes de programari lliure que permeten realitzar qualsevol tipus de tasca.

La GPL és una llicència de programari lliure creada per la Free Software Foundation.

La versió més habitual per Ubuntu és la GPLv3 (versió 3), encara que molts projectes també usen la versió 2 o versions posteriors.

Principis bàsics de la GPL (GNU General Public License):

1. Llibertat per usar el programari

2. Llibertat per estudiar i modificar el codi font

3. Llibertat per distribuir còpies

4. Distribució amb la mateixa llicència (copyleft)

3. Què significa per a l’usuari?

4. La marca i el nom “Ubuntu”

Tot i que el programari és lliure, la marca “Ubuntu” i el logotip estan protegits per Canonical (l’empresa que publica Ubuntu). Això significa que si fas una distribució modificada i la vols anomenar “Ubuntu”, has de complir amb les normes de Canonical, però si només uses o distribueixes el sistema tal qual, no tens problema.

Ubuntu llicència

Gestors d’arrencada per a instal·lacions DUALS

Per aquest apartat, tenim dos escenaris;

Per falta de temps, farem només l’escenari 1.

Escenari 1

Imatge 14

Imatge 15

Imatge 16

Imatge 17

Imatge 18

Imatge 19

Imatge 20

Imatge 21

Imatge 22

Imatge 23

Imatge 24

Imatge 25

Imatge 26

Imatge 27

Imatge 28

Imatge 29

Imatge 30

Imatge 31

Imatge 32

Punts de restauració

Un punt de restauració serveix per desar l’estat del sistema operatiu en un moment concret.

La seva funció principal és revertir canvis i solucionar problemes.

Si després de crear un punt de restauració instal·les un programa, un controlador (driver) o una actualització que fa que l’ordinador funcioni malament, pots “tornar enrere” a aquest punt.

Instal·lació del TimeShift

Per a fer un punt de restauració en Ubuntu, utilitzarem l’aplicació TimeShift, que l’haurém d’instal·lar.

Imatge 52

Configuració de la partició

Imatge 53

Imatge 54

Imatge 55

Imatge 56

Imatge 57

Com crear un punt de restauració

Ara que tenim la partició creada i formatada, podem fer crear un punt de restauració.

Imatge 58

Imatge 59

Imatge 60

Imatge 61

Imatge 62

Imatge 63

Imatge 64

Imatge 65

imatge 66

Gestor de paquets

Per a realitzar instal·lacions de paquets, farem servir dpkg, apt, aptitude i des de repositoris.

DPKG

Dpkg és l’eina de gestió de paquets bàsica de sistemes basats en Debian (com Ubuntu). Permet instal·lar, eliminar i gestionar paquets .deb directament des del sistema, sense necessitat de connexió a Internet.

Comandes utilitzades amb dpkg:

Instal·lació amb DPKG

Imatge 33

Utilitzem la comanda “joe” per a veure si s’ha instal·lat (ja que el paquet que hem descarregat és el joe).

Imatge 34

Eliminar un paquet amb DPKG

Imatge 35

Utilitzem aquesta comanda per a eliminar el paquet amb dpkg i l’intentem obrir per a veure que s’ha eliminat correctament.

Purgar un paquet amb DPKG

Imatge 36

Aquesta comanda es fa servir per a eliminar el paquet i tot el que està relacionat amb aquest.

Mostrar informació del paquet amb DPKG

Imatge 37

APT

És una utilitat de línia de comandes usada en sistemes basats en Debian (com Ubuntu) per gestionar paquets de programari.

Comandes bàsiques utilitzades amb apt:

Instal·lació amb APT

Imatge 38

Per a veure que funciona, utilitzem la comanda “vlc” per a veure si s’ha instal·lat (ja que el paquet que hem descarregat és el vlc).

Imatge 39

Eliminar un paquet amb APT

Imatge 40

Utilitzem aquesta comanda per a eliminar el paquet amb apt i l’intentem obrir per a veure que s’ha eliminat correctament. Si l’obrim, podem veure que no està eliminat, ja que hi han dependencies que no s’han eliminat, fem un sudo apt autoremove i ja no podrem obrir-lo més.

Imatge 41

Purgar un paquet amb APT

Imatge 42

Aquesta comanda es fa servir per a eliminar el paquet i tot el que està relacionat amb aquest.

Aptitude

Aptitude és una interfície per al sistema de gestió de paquets APT de Debian/Ubuntu.

La seva funció principal és permetre a l’usuari visualitzar, instal·lar, actualitzar i eliminar paquets de programari de manera eficient.

Comandes bàsiques utilitzades amb aptitude:

Primerament, haurém d’instal·lar aptitude al nostre SO.

Imatge 43

Instal·lació amb aptitude

Imatge 44

Per a veure que funciona, utilitzem la comanda “vlc” per a veure si s’ha instal·lat (ja que el paquet que hem descarregat és el vlc).

Eliminar un paquet amb aptitude

Imatge 45

Utilitzem aquesta comanda per a eliminar el paquet amb aptitude i l’intentem obrir per a veure que s’ha eliminat correctament. Aptitude, al contrari de APT, elimina totes les dependències i no ens farà falta fer un autoremove com amb APT.

Purgar un paquet amb aptitude

Imatge 46

Aquesta comanda es fa servir per a eliminar el paquet i tot el que està relacionat amb aquest, si ens fixem, ho fa igual que amb el remove i no podrem obrir l’aplicació.

Repositoris PPA

De vegades, un paquet no està als repositoris oficials o volem una versió més nova. En aquests casos, podem afegir un repositori extern, sovint un PPA.

Escollirem el paquet que volem instal·lar, en aquest cas, VLC.

Instal·lació per repositori VLC

Imatge 47

Imatge 48

Imatge 49

Imatge 50

Imatge 51

Configuració de la xarxa

Imatge 67

Imatge 68

Imatge 69

Imatge 70